ES REPRÈN EL CONTROL DE MOSCA NEGRA AL RIU TER

Es reprèn el control de la mosca negra al riu Ter amb una campanya més tardana de l’habitual

Quan la densitat de mosca negra és molt alta, les molèsties s’accentuen i es redueix de manera notable la qualitat de vida de les persones que viuen en poblacions properes al riu (a 20-30 km). Les activitats a l’aire lliure o la salut i benestar del bestiar d’explotacions ramaderes poden veure’s compromeses.

Aquest any, les intenses pluges de gener han actuat com un regulador natural del riu. El fort cabal ha arrossegat part de la vegetació aquàtica que serveix de refugi a les larves i pupes de la mosca negra, delmant-ne la població aquàtica abans de l’època de proliferació dels adults. Arran d’aquesta situació, des del Servei hem ajustat el programa dels tractaments traslladant-ne el control de l’espècie al maig, en lloc d’actuar al febrer o març, com és habitual.

Malgrat això, aquest mes de juny apliquem els dos tractaments de ‘xoc’ habituals, coincidint amb el pic més àlgid de l’activitat d’aquest insecte. L’objectiu és precisar el moment idoni de l’actuació per assegurar un control més eficient de la població durant la resta de la temporada. A partir del juliol, a mesura que la seva presència disminueixi, farem un seguiment continu per avaluar si calen noves intervencions, amb la previsió de tancar aquest 2026 per sota de la mitjana anual de sis tractaments.

«Quan la densitat de mosca negra és molt alta, les molèsties s’accentuen i es redueix de manera notable la qualitat de vida de les poblacions properes al riu»

Una mosca que viu al riu i que mossega

Els simúlids (Simulium sp.), coneguts popularment amb el nom de mosca negra, són unes petites mosques fosques (de 2 a 5 mm), robustes i de potes curtes que habiten prop dels cursos d’aigua (rius, rieres, canals o sèquies). Com passa amb els mosquits, els mascles s’alimenten de nèctar i altres sucs vegetals, però les femelles necessiten alimentar-se de sang per completar el cicle reproductiu i assegurar la maduració dels seus ous. Les femelles són força agressives i les seves picades causen fortes inflamacions i irritacions doloroses.

Com passa amb molts altres insectes, el cicle vital de la mosca negra passa per vàries fases, la majoria d’elles aquàtiques.

Dels ous adherits a la vegetació aquàtica n’eclosionen unes larves que s’adhereixen al substrat allà on hi ha corrent d’aigua (pedres i vegetació aquàtica) i s’alimenten filtrant la matèria orgànica que arrossega el riu.

Després de successives fases de creixement, les larves adherides a la vegetació entren a la fase de pupa període durant el qual es produeix la metamorfosi. En aquesta fase igual que els mosquits, la pupa respira però no s’alimenta.

Passats 4-7 dies, de les pupes en sorgiran les mosques, els adults voladors.

Simulium erytrocephalum

L’espècie objectiu dels tractaments és Simulium erytrocephalum, l’espècie de mosca negra més agressiva i antropòfila que hi ha al Ter, tot i que al mateix riu hi ha altres espècies de simúlids menys agressives per les persones (ex. S. equinum; pseudoquinum), però que també tenen afectacions al bestiar (ungulats). A Europa, la mosca negra no transmet cap malaltia, tot i que en altres regions tropicals pot contegiar la Oncocercosis, una malaltia que pot provocar ceguesa.

Per distingir l’espècie cal identificar les pupes al laboratori, fixant-se amb els filaments respiratoris que sobresurten de l’estoig que les protegeix.

La mossegada de la mosca negra

Les picades o mossegades que deixa la mosca negra són distingibles de les de mosquits, ja que l’aparell bocal és diferent: té forma de serra i està dissenyat per fer una incisió a la pell.

La mosca negra quan mossega causa una ferida, mentre que el mosquit fan una punció simple. Per aquest motiu la ferida que deixa la mosca negra és més dolorosa i, en ocasions també poden ocasionar reaccions al·lèrgiques. A diferència dels mosquits, la senyal de la ferida que deixa la mosca negra és més evident, podent-se distingir el punt central envermellit de la mossegada i la conseqüent inflamació rosada circumdant que aquesta provoca.

Quan es pateix una mossegada de mosca negra, es recomana rentar i desinfectar bé la ferida. És important no gratar-se les picades, ja que aquestes empitjoren i és quan solen infectar-se. Si hi ha inflamació es pot baixar aplicant-hi de fred a la zona de la picada.

CONSELLS PRÀCTICS

A diferència dels mosquits comuns, la mosca negra no sol entrar a l’interior de les cases, de manera que la prevenció s’ha de centrar en les activitats a l’aire lliure. Si passegeu a prop del riu o de zones amb molta vegetació, es recomana portar màniga llarga, pantalons llargs i roba de colors clars, que permet detectar millor l’insecte. Pel que fa als repel·lents, cal utilitzar-ne un d’específic que caldrà aplicar-lo sempre directament sobre la pell evitant el contacte amb mucoses, ferides obertes o en infants menors de dos anys.

Els simúlids a Catalunya

La proliferació de la mosca negra als rius catalans es deu a una combinació de factors climàtics i ambientals, començant per una paradoxa ecològica: la millora de la qualitat de l’aigua. La construcció de depuradores i la reducció de la contaminació industrial de les darreres dècades han afavorit al sanejament dels rius, creant l’hàbitat oxigenat idoni per la proliferació de larves de simúlid; l’aigua, al ser més transparent permet que la llum solar penetri la columna d’aigua i arribi al fons, fet que permet l’aparició de macròfits (vegetació aquàtica) que, alimentats pels nutrients agrícoles i altres sobrants de les depuradores (fòsfors i nitrats), creixen massivament. Aquesta vegetació aquàtica és el suport ideal on s’ancoren milions d’ous, larves i pupes de simúlid. És el cas de macròfits del gènere Potamogeton (P. nodosus, P. pectinatus) o Myriophyllum sp. De fet en algunes regions com a l’Ebre, pel pas de Saragossa també s’han arribat a fer actuacions mecàniques per l’eliminació de la vegetació aquàtica pel seu pas per la ciutat per mirar de disminuir les afectacions de simúlids.

Aquest programa de control dona servei als municipis de les comarques del Gironès i del Baix Empordà propers a l’àrea d’influència de la mosca negra, allà on les densitats de simúlids antropòfils esdevenen problemàtics, concretament als municipis situats al llarg de la conca del riu Ter i els seus afluents. Un programa promogut i finançat íntegrament per Dipsalut, l’Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona.