ELS MOSQUITS
Els mosquits es caracteritzen per dipositar els ous a l’aigua o en llocs susceptibles de ser inundats. De l’ou en surt una larva aquàtica, que per créixer efectuarà tres mudes (4 estadis) i finalment passarà a l’estadi de pupa, moment en el qual, es produirà la metamorfosi completa i, sortirà el mosquit adult que tots coneixem.
Els mosquits adults poden fer grans desplaçaments, el que pot ocasionar molèsties en zones allunyades dels seus llocs de cria.
Per controlar les poblacions de mosquits és molt més eficaç, segur, sostenible i econòmic actuar sobre les larves, ja que es troben en un espai limitat i conegut (acumulacions d’aigua). Actuar sobre els adults precisa d’una gran quantitat d’insecticides que, a més, no són selectius i afecten altres grups d’insectes beneficiosos que no són objecte de control.
El control integrat de les larves comporta l’ús d’un ampli ventall de mesures, aquestes van des de les mesures de gestió ambiental, com pot ser la regulació del règim d’inundació, el control biològic amb la potenciació dels depredadors naturals, el control físic amb l’eliminació o arranjament de punts innecessaris de producció, i l’ús d’ingredients actius aplicats en els llocs de desenvolupament larvari, que hauran de ser el màxim de respectuosos amb el medi ambient.
EL CONTROL DE MOSQUITS
Maresmes i aiguamolls
A les zones de maresma i aiguamolls s’hi reprodueixen mosquits dels gèneres Aedes.
Aquests mosquits tenen un comportament molt agressiu i una alta taxa de reproducció, estan actius durant tot l’any, tenen una alimentació mamòfila (mamífers), són diürns (piquen de dia), són exòfils (piquen a l’exterior), i tenen una gran capacitat de desplaçament, afectant així molts municipis de l’entorn.
Les femelles d’aquests mosquits fan les postes sobre els fangs (en sec) de les basses, estanys, closes, etc. En el moment que entra aigua (pluja, canvis del nivell del mar o rec artificial), els ous queden submergits, eclosionen i en surten les larves.
Així doncs, és molt important realitzar una tasca molt acurada de seguiment i monitoratge d’aquestes zones, controlant les noves entrades d’aigua i així aplicar les accions de control per evitar el creixement de les noves larves eclosionades.
La mitjana d’hectàrees tractades és d’unes 570 durant l’any.
Arrossars
Als arrossars empordanesos tenim dues espècies principals de culícids que colonitzen aquest conreu: Anopheles atroparvus i Culex modestus.
Els Anopheles atroparvus són els que tenen la capacitat de dispersió més alta, fins a 14 quilòmetres, són mamòfils i exòfils, però també poden picar a l’interior.
Els Culex modestus s’alimenten de sang tant d’aus com d’humans, i piquen tant a l’interior com a l’exterior. Tenen una dispersió més baixa, d’aproximadament 1 quilòmetre i aprofiten, en el nostre cas, els vents de component sud que són suaus i humits.
Totes aquestes espècies tenen una importància rellevant des del punt de vista sanitari, però també per les molèsties que provoquen les seves picades.
Des del punt de vista sanitari destacarem els A. atroparvus com a vectors de la malària i els Culex, per la seva capacitat de ser vectors del Virus del Nil Occidental (VNO).
Actualment, a l’Empordà existeixen tres zones destinades al conreu de l’arròs:
- Pals: és el nucli més gran d’arrossars, i el trobem entre els municipis de Torroella de Montgrí, Gualta, Fontanilles, Palau-sator i Pals, ocupant una superfície aproximada de 760 hectàrees.
- Bellcaire: dins el terme municipal de Bellcaire d’Empordà, té menys superfície, aproximadament 160 hectàrees, però està molt proper a l’Escala.
- Castelló: aproximadament també unes 160 hectàrees d’arrossars entre els municipis de Castelló d’Empúries i Riumors.
Per controlar les poblacions de mosquits d’aquestes zones, es realitzen quatre aplicacions larvicides aèries anuals, entre la segona quinzena de juny i la primera d’agost, amb Bacillus thuringiensis, una matèria activa d’origen biològic.
Amb el suport de:
Roques litorals
Una de les tasques que es realitza de forma sistemàtica, és el control d’una espècie concreta de mosquit que es desenvolupa únicament a les aigües salobres que s’acumulen entre les roques del litoral, l’Aedes mariae.
Aquesta acció es fa en els municipis de la Mancomunitat que tenen zones rocoses en el seu litoral i presència de basses amb acumulació d’aigua de mar.
Pel control d’aquesta espècie es realitzen uns tractaments periòdics utilitzant un formulat granulat que combina Bacillus thuringiensis israeliensis i sphaericus, que permet una permanència més gran en el medi i un millor control de les poblacions larvàries.
ELS SIMÚLIDS
Els simúlids són unes petites mosques (de 2 a 5 mm), de color generalment fosc i que es diferencien dels mosquits per tenir el cos més rabassut i les potes molt més curtes.
Els simúlids es poden trobar en nombre abundant en els arbusts i els arbres situats a prop de cursos d’aigua corrent i al capvespre poden formar eixams de molts individus. Les seves larves són aquàtiques i viuen fixades sobre pedres i vegetació en llocs on l’aigua corri.
Els simúlids s’alimenten dels sucs dels vegetals, però les femelles de moltes espècies poden picar a les persones i als animals, igual que els mosquits, per xuclar la sang. La picada és dolorosa i sovint produeix una forta irritació i inflamació que pot necessitar atenció mèdica.
EL CONTROL DE SIMÚLIDS
Arran de les molèsties ocasionades per la proliferació de simúlids a principis i finals de l’estiu de l’any 2003 en diverses poblacions de la vora del Ter (Girona, Celrà, Bordils, etc.) el Consell Comarcal del Gironès i l’Ajuntament de Girona amb la col·laboració dels departaments de Medi Ambient, Agricultura, Ramaderia i Pesca i Salut de la Generalitat de Catalunya decidiren emprendre una sèrie d’actuacions per aconseguir disminuir la població de simúlids.
Per aquest motiu, el Servei de Control de Mosquits va fer un estudi de la densitat de la població de simúlids en el riu Ter en el seu pas per la comarca del Gironès i en alguns dels seus afluents com el Terri i va proposar les mesures per reduir-ne la població.
Durant la primavera de l’any 2004 s’iniciaren els primers tractaments contra les larves de simúlids en diversos trams del riu Ter, el riu Terri i la riera Xunclà. Aquests tractaments estan basats a llençar a l’aigua un brou amb una concentració determinada de BTI (Bacillus thuringiensis israeliensis) un microbi que solament ataca algunes larves de dípters aquàtics com les dels simúlids i les dels mosquits i és innocu per a la resta de la fauna aquàtica i les persones.
Els treballs de control dels simúlids del riu Ter es basen en una monitoratge setmanal de la població larvària, amb els quals s’obté una informació bàsica i primordial per portar a terme correctament aquesta tasca. La informació que recollim de camp ens permet saber la densitat larvària, l’edat de la població i algun altre paràmetre com la temperatura, terbolesa, etc. que ens donaran informació essencial per a la correcta aplicació del producte biològic.
Totes aquestes dades són les que ens ajuden a prendre les decisions de quan, com i a on s’han de fer les aplicacions, garantint un alt grau d’eficiència i eficàcia i una racionalització dels recursos.
