prev next

Notícies

Primer niu d'asiàtica

cASTELLO190910Bpng

Aquest dimarts passat vàrem extreure el primer niu secundari de vespa asiàtica d’aquesta temporada. Es tracta d’un niu ubicat sota el teulat d’un cobert i a pocs metres de l’escola Ruiz Amado de Castelló d’Empúries.

La Unitat de Control de Plagues Urbanes del Servei de Control de Mosquits va actuar per evitar la possibilitat d’algun accident amb la mainada i els veïns d’aquest sector del nucli urbà. L’any passat ja es va extreure un niu ubicat en un arbre del pati d’aquest centre escolar. Aquest és un indret bo per aquesta espècie, bàsicament per la seva proximitat al riu la Muga, ja que les vespes asiàtiques han de menester aigua per construir els nius de pasta de paper. Cal dir que aquest niu era de petites dimensions, això pot ser motivat per dos fets, primer, que era una colònia que encara s’estava formant, una mica tard per l’època que estem, o segon, perquè la manca d’aliment pugui haver influenciat en la dimensió reduïda de la colònia.  

Castello190910png

Depredador depredat


_X4A9451jpg
Exemplar d'esparver cendròs depredant sobre una libèl·lula

_X4A9439jpg

Amb l’excusa d'aquestes imatges, volem fer un comentari sobre un dels ordres dels insectes més interessants des del punt de vista de la lluita biològica.  La pregunta que ens fem és, poden ser les libèl·lules una eina pel control dels mosquits en els arrossars? El motiu és la preocupació que tenim en cercar alternatives al control antilarvàri dels mosquits en els arrossars.  Les nostres observacions de camp ens permeten plantejar hipòtesis per treballs de recerca aplicada que llencem a l’aire per veure si algú les entoma i ens ajuda.

Algunes espècies d’ odonat tenen en els arrossars un hàbitat excel·lent per al seu desenvolupament, per exemple les del gènere Sympetrum sp. si més no, ho fan i amb unes densitats espectaculars. Les larves aquàtiques ja són unes bones reguladores dels macro-invertebrats que allí s’hi desenvolupen i, quan emergeixen com adults, aquests depreden sobre els insectes típics dels arrossars, essent els mosquits una de les preses potencials. El que no sabem és el impacte d’aquesta depredació sobre les poblacions de culídids. Tot i que intuïm que ha de ser important degut al descens de les densitats d'aldults de mosquit coincidint amb l'època d'emergència dels odonats. És aquest un camí que cal explorar.

Les grans eclosions d’odonats es produeixen a finals de juliol i principis d’agost, moment en que el temps de residència de l’aigua dins dels arrossars ha estat suficientment llarg, perquè ells hagin pogut completar el cicle larvari i el nombre d’exemplars eclosionats es pugui considerar significatiu, per no dir alt. Cal admetre que aquestes eclosions són molt irregulars, però semblaria que en els camps de conreu ecològic i en els que l’ús de fitosanitaris és més baix, els odonats hi són presents en densitats més elevades.

Ara si, anant a la foto que encapçala el post, comentem l’anècdota. Aquesta temporada hem observat dos exemplars d’esparver cendrós joves que porten pràcticament un mes explotant les libèl·lules com a recurs alimentari. L’exemplar de la foto, una femella, té com a interès afegit, el fet de que és molt fosc, detall morfològic molt rar en aquesta espècie de rapinyaire.  

Creixements desiguals


IMG_20190823_094720jpg
Foto 1: Variacions en el tamany de dos exemplars d'Aedes albopictus. Imatge: SCM.

Els que sou una mica observadors us haureu fixat que hi ha exemplars de mosquit tigre que són extraordinàriament petits i potser us heu preguntat: per què passa això?  

Les larves dels mosquits tigre es desenvolupen en llocs relativament petits, volums d’aigua de pocs centímetres cúbics, que poden tenir pocs nutrients i el que és més important, es poden eixugar molt rapidament. Possiblement aquestes siguin les causes per les quals apareguin exemplars de dimensions molt per sota de l’estandard d’aquesta espècie, degut a aquesta manca de nutrients i acceleració del procés de creixement.

Aquest fet l’hem trobat en altres espècies del mateix gènere i que són autòctones de casa nostra. Per exemple ho hem observat en l’Aedes caspius, espècie típica de zones d'aiguamolls salats o salobres que s'inunden intermitentment, el qual, a vegades accelera el seu creixement quan el seu hàbitat larvari s’asseca.

IMG_20190823_094615jpg
Foto 2: Els mateixos exemplars de mosquit tigre de la foto 1, ara amb un de mosquit comú (Culex pipiens) i una Culiseta annulata, un dels mosquits més grans de casa nostra i que s'han desenvolupat en aigües permaments. Imatge: SCM.

El nivell del mar va pujant, canvi climàtic?

SeguimentNivellspng

Després de sentir les declaracions a premsa del meteoròleg de l’Estartit, en Josep Pascual, sobre la pujada del nivell del mar d’aquest juliol, coincidint totalment amb les nostres apreciacions, hem volgut fer una consulta de les dades que tenim registrades dels darrers anys per corroborar aquesta apreciació personal.
El Servei fa un seguiment en continuo dels nivells de l'aigua d’algunes grans zones productores de mosquits, mitjançant unes sondes automàtiques que registren els nivells cada quinze minuts i són enviades a la seu central. Una d’elles, que correspòn a una zona interior, però que està directament connectada amb el mar, és la Rovina, entre Empuriabrava i Santa Margarida. Aquesta zona segueix les oscil.lacions diàries del nivell del mar, les quals venen influenciades pels canvis de pressió atmosfèrica i la posició de la lluna.

El que hem fet, és agafar la mitjana mensual dels nivells del mes de juliol d’aquests darrers anys registrats i ho hem comparat, tal i com podem veure en el gràfic adjunt. L’any 2015 per problemes de caire tècnic la sonda va estar fora de servei part d’aquest període, però amb les dades a la mà, es veu una tendència clara d’increment del nivell de mar en aquest període. La pressió atmosfèrica no és el motiu d'aquestes pujades, perquè els darrers anys han estat molt anticiclònics amb pressions altes i els nivells haurien de ser baixos, cosa que no és així. Com que no tenim les dades de la pressió atmosfèrica, ho podem valorar indirectament amb les de la precipitació. La pluja porta associada una pressió baixa, i la mateixa gràfica (ara la precipitació ve expresada amb columnes) ens demostra aquest fet.

NivellsPrecipitacioRubinapng

En aquesta gràfica és veu una clara divergència entre el nivell el mar i la pluja/pressió atmosfèrica. Aleshores, els increments de nivell del mar tenen un efecte directe en l'augment de les eclosions de mosquits.

Aquests nivells més alts
a nosaltres ens generen més problemes per les eclosions de mosquits que es produeixen en aquestes zones i que tenen un orígen marí, estan generades pel que podríem denominar "maresmes mareals".

MitjanaNivelTractapng

Com estan els “tigres”?

EvolucioAalbopictus2019png
Estació de seguiment d'Aedes albopictus a Empuriabrava (nº de captures/24h)

És molta la gent que ens pregunta si aquest any hi ha més o menys mosquits tigre (Aedes albopictus), en general la població està percebent que n’hi ha menys. La resposta no és fàcil, ja que depèn molt del lloc on visquis.
Si que podem dir, que en general aquest any amb la calor extrema,  els llocs de desenvolupament larvari s’han eixugat per l’elevada evaporació. De totes maneres i ara sí, amb les dades a la mà, si mirem els registres del trampeig que fem en continu des de maig i fins novembre, veiem que hi ha un nivell baix però amb dos pics. Aquests petits pics de població d’Aedes albopictus s’han generat per ruixats que hi va haver, un a la primera quinzena de juny i l’altre a finals de juliol i que hem encerclat. La gràfica correspon a l’estació de seguiment que hi ha a les oficines centrals del Servei de Control de Mosquits a Empuriabrava.

 

@Mosquitsemporda


El Servei

Què fem?

Mosquit tigre

Contacte


Mancomunitat Intermunicipal Voluntària del Servei de Control de Mosquits de la Badia de Roses i del Baix Ter
Castelló d'Empúries (Alt Empordà) - Plaça del Bruel, 1 - 17486 Empuriabrava
972.45.12.31 - 699.99.11.02
info@serveicontrolmosquits.org