Espècies de mosquits


Hi ha més de 3.500 espècies de mosquits que es divideixen en tres subfamílies: Toxorhynchitinae, Anophilinae (anòfels) i Culicidae (culícids). Els mosquits es distribueixen per tot el món, a les regions tropicals i temperades i cap al nord fins al Cercle Polar Àrtic. Les úniques zones de les quals són absents són l’Antàrtida i algunes illes. S’han trobat a altituds de 3.500 metres i a profunditats de fins a 1.250 metres sota el nivell del mar.   

Al litoral empordanès, coincidint amb els municipis de la Mancomunitat de Servei de Control de Mosquits de la Badia de Roses i del Baix Ter, si han detectat unes 25 espècies diferents de mosquits, de les quals quasi una desena d’elles causen molèsties i són vectors de diferents malalties cap als humans. Aquestes són les que anomenem espècies “diana”, i en les que s’executen tasques de control biològic per tal de minimitzar els seus efectes sobre la població.


Anopheles atroparvus

Associat a les aigües permanents i vector de malalties com la malària. Les màximes densitats les assoleix al cultiu de l'arròs, i per tant la seva activitat principal s'esdevé entre l'abril i l'octubre, on les femelles piquen, sobretot, durant el capvespre i la nit. A l'hivern podem trobar femelles adultes refugiades en construccions agrícoles i humanes. El seu desplaçament pot arribar a uns pocs quilòmetres, per la qual cosa es realitzen controls larvaris a la totalitat d'aquest cultiu entre els mesos de juny i agost, quan hi ha el pic màxim de la seva activitat.

Aedes albopictus

Espècie invasora provinent del sud-est asiàtic que es detecta el 2009 a l'Empordà, i que actualment és present a tots els municipis de la Mancomunitat. La seva distribució és bàsicament urbana, i selecciona espais on s'acumulen volums molt petits d'aigua, com pneumàtics, bidons, plats de testos, etc. La seva activitat picadora és diürna, entre els mesos d'abril a novembre, amb un pic de densitat entre finals d'agost i mitjà octubre, depenent de la pluviometria. És vector de diferents arbovirus tropicals, com el Dengue, Chikungunya o el Zika, per la qual cosa es fa control larvari en els embornals de tots els municipis de la Mancomunitat.

Més informació

Ochlerotatus mariae

Exclusiu dels ambients de roca litoral on es produeixen petits tolls inundables a partir de les marees, onatge i les precipitacions. Resulta molt agressiu cap als humans, especialment al capvespre entre l’abril i l’octubre, representant una autèntica molèstia als banyistes i al turisme en general de la zona afectada.

Els principals claps larvaris els trobem als municipis de Roses, l’Escala, l’Estartit, Pals, Begur i Castell-Platja d’Aro.

Ochlerotatus detritus

Les larves es desenvolupen durant els mesos d'hivern, entre l'octubre i l'abril, amb els adults emergents i actius des de finals de febrer i fins al maig. Els seus llargs desplaçaments i les seves elevades densitats, fa que les femelles s'estenguin des dels claps de cria com una gota d'oli, afectant gran quantitat de municipis de l'interior. Els principals claps larvaris es desenvolupen al llarg del litoral, en ambients salobres, hàbitat ben representat al llarg de la badia de Roses.

Ochlerotatus caspius

El mosquit més ben distribuït i abundant dels ambients de maresma, actiu entre els mesos de març a novembre. Les femelles piquen durant tot el dia, en especial al tard. Sol desplaçar-se entre 5 i 10 km d'allà on ha nascut, però amb vents favorables ho pot fer fins a 40 quilòmetres. Assoleix grans densitats en recs naturals, aiguamolls i prats inundables de quasi tots els municipis de la Mancomunitat, causant greus molèsties quan ens trobem fent activitats en el medi natural.

Culex pipiens

És l'anomenat mosquit comú, tan molest als capvespres i nits d'estiu. És present durant tot l'any, encara que es fa més notori entre els mesos de març a novembre. Ocupa multituds d'hàbitats de caràcter urbà i natural, a excepció d'ambients excessivament salobres. Resulta un bon vector del Virus del Nil Occidental. El seu control només s'executa en ambients urbans o en ambients naturals allà on adquireix una densitat prou alta, com el cas dels arrossars.

Culex modestus

Molt abundant als arrossars i puntualment en altres zones inundades durant els mesos de maig a octubre. És un mosquit molt agressiu a primera i última hora del dia, però de molt poc desplaçament, per la qual cosa no sol molestar si no ens trobem propers als claps de cria. Com altres espècies del gènere Culex, és vector del Virus del Nil Occidental, i per això se'n fa control als arrossars.


Mancomunitat Intermunicipal Voluntària del Servei de Control de Mosquits de la Badia de Roses i del Baix Ter
Castelló d'Empúries (Alt Empordà) - Plaça del Bruel, 1 - 17486 Empuriabrava
972.45.12.31 - 699.99.11.02
info@serveicontrolmosquits.org