Al principi de la dècada dels setanta, quan van començar a construir-se algunes de les grans infraestructures turístiques de la zona, com la marina residencial d’Empuriabrava, un petit enemic es va alçar com un gran obstacle: els mosquits. Aquests diminuts, però molestos insectes, amenaçaven de ser un problema pel desenvolupament d’aquest pròsper sector.

Per controlar la població de mosquits es va optar per contractar empreses d’aplicacions aèries, però el cost ambiental d’aquestes pràctiques va ser alt i preocupant. Els insecticides aplicats tenien toxicitats elevades, les dosificacions no estaven degudament controlades i, fins i tot, hi va haver casos de mort entre els animals domèstics. Aquest període va abastar des de 1973 fins a 1976, moment en el qual la preocupació de la població tocava al seu punt més àlgid. Les aplicacions es feien quan les picades dels mosquits ja eren insuportables i ja havien foragitat als visitants.

Les circumstàncies van abocar a fer un replantejament de la situació i a prendre una decisió que canviaria la forma en què, fins aleshores, es controlava aquests insectes. Calia buscar una solució efectiva alhora que respectuosa amb l’entorn.

Va ser llavors quan per iniciativa de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries, el 1977, es van iniciar, al seu terme municipal, les primeres aplicacions utilitzant el mètode antilarvari. Aquest mètode consisteix a localitzar i tractar els llocs de cria de les larves aquàtiques dels mosquits amb ingredients actius que són més respectuosos amb el medi ambient.

Aquestes aplicacions es van realitzar amb l’ajuda i col·laboració l’EID de França, on els tècnics municipals es van formar el 1977 i 1979. No obstant això,  actuar únicament dins del terme municipal de Castelló d’Empúries no era suficient: Els mosquits no hi entenen de fronteres administratives.

Conseqüentment, el 1979, la Diputació de Girona va donar suport a les demandes de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries i va convocar a sis municipis costaners per a formar la Mancomunitat: Roses, Sant Pere Pescador, l’Armentera, l’Escala, Torroella de Montgrí i Pals. Va ser al 1982 quan el Servei de Control de Mosquits va començar a caminar amb el suport de la Diputació.

Finalment, el 1987, els municipis que inicialment van formar el Servei van constituir la Mancomunitat Intermunicipal Voluntària del Servei de Control de Mosquits de la Badia de Roses i del Baix Ter, de la que ara també en formen part 15 municipis més: Begur, Bellcaire d’Empordà; Castell-Platja d’Aro; Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura; Figueres; Gualta; Palau-sator; Palau-saverdera; Peralada; Calonge i Sant Antoni; Avinyonet de Puigventós i Fortià.

A partir d’aquest moment, l’experiència consolidada i l’efectivitat del Servei Control de Mosquits, van fer que es requerissin els seus serveis en altres àrees de control.

L’any 2004 es va signar el Conveni pel control de la mosca negra (simúlids) al riu Ter. Des de llavors, el Servei de Control Mosquits junt amb altres administracions i entitats científiques centren els seus esforços en el control dels simúlids utilitzant mètodes de control biològic que minimitzen l’impacte ambiental en l’entorn fluvial.

El 2008, es crea el Programa de seguiment i vigilància del mosquit tigre, impulsat per Dipsalut i executat pel Servei de Control de Mosquits. Inicialment centrat en els municipis que ho sol·licitaven, a partir del 2012 s’amplia per incloure accions de sensibilització a tots els municipis gironins. L’objectiu és sensibilitzar la ciutadania i focalitzar els esforços en la vigilància i control d’aquesta espècie en espais públics.

L’any 2012, es crea un nou equip de treball, en aquest cas per a àrees urbanes, ampliant així els seus serveis a dependències municipals i espais públics. Aquesta iniciativa sorgeix de la necessitat expressada pels propis ajuntaments de la Mancomunitat. Amb aquest nou equip, el Servei no només controla mosquits o plagues de l’àmbit natural, sinó que també aborda altres plagues com ara paneroles, rosegadors o aus a l’àmbit urbà.

L’any 2022 se signa un nou conveni de col·laboració entre la Mancomunitat i l’Organisme Autònom de Salut Pública de la Diputació de Girona (Dipsalut) en matèria de control de vectors transmissors d’arbovirosis en humans i altres riscos per a la salut provocats per insectes. Aquest aglutina les accions de seguiment i vigilància del mosquit tigre i de la mosca negra al riu Ter.

Amb cada iniciativa, el Servei Control Mosquits reafirma el seu compromís per abordar les necessitats de la comunitat, amb la clara missió de garantir la salut i el benestar dels municipis, l’entorn i els seus ciutadans.