Tractaments aeris per al control de mosquits als arrossars Empordanesos
Els arrossars de l’Empordà, amb aproximadament un miler d’hectàrees cultivades cada any, constitueixen una activitat agrícola que, amb els seus alts i baixos històrics, al llarg dels segles ha anat modelant el paisatge del territori. Es tracta d’una pràctica intrínsecament lligada a la disponibilitat de l’aigua, ja que per a la producció de l’arròs és indispensable la inundació dels camps. Consegüentment, durant determinats períodes del seu cultiu, l’acumulació d’aigua crea l’ambient idoni per a la cria de mosquits, coincidint amb la primavera i l’estiu, els mesos de màxima activitat d’aquests insectes.
Per tal de minimitzar l’impacte de les generacions de mosquits que es produeix en aquest ambient, el Servei de Control de Mosquits de la Mancomunitat ha assumit, des dels seus inicis, la responsabilitat de vigilar i regular aquestes poblacions. L’objectiu és clar: reduir la presència d’aquests insectes tot mantenint la seva població fins a nivells de tolerància que permetin minimitzar els efectes de molèstia i de risc per a la salut de les persones.
«L’objectiu és clar: reduir la presència d’aquests insectes tot mantenint la seva població fins a nivells de tolerància que permetin minimitzar els efectes de molèstia i de risc per a la salut de les persones.»
Amb aquesta premissa, el control de culícids es realitza amb un seguit de tractaments aeris. Enguany, la campanya combina l’ús de dron amb helicòpter, tot i que cal subratllar que l’ús del dron és limitat i només està orientat a fer controls puntuals d’unes quantes hectàrees d’arrossar. Quan l’extensió de la inundació és extensa, l’ús d’helicòpter esdevé indispensable per poder fer tractaments més amplis i de forma ràpida i eficaç.
Actualment, el producte usat pel conjunt dels tractaments és el Bacillus thuringiensis israelensis (Bti), un larvicida d’origen biològic que s’aplica al medi aquàtic i que és altament específic per a les larves de mosquit.
Calendari de tractaments i àmbit d’actuació
En total, i en funció de les condicions ambientals i de les poblacions de mosquits, es preveuen 3 aplicacions complertes per mitjà d’helicòpter distribuïdes de manera gradual entre els mesos de juliol i principis d’agost.
En general cadascun dels tractaments té una durada de 2 a 3 dies aproximadament, en funció de la situació meteorològica i la superfície les parcel·les inundades.
Els termes municipals on hi ha arrossars són:
- Castelló d’Empúries
- Riumors
- Bellcaire d’Empordà
- Torroella de Montgrí
- Gualta
- Fontanilles
- Palau-sator
- Pals
Les dades sobre aquests tractaments es poden consultar també a través de la web de l’Agència de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya.
És possible dur a terme aquests tractaments gràcies a les aportacions de les quotes dels municipis mancomunats i amb el suport i col·laboració de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona.
Els mosquits dels arrossars
Als arrossars empordanesos hi crien principalment unes espècies de mosquit que són l’objecte dels nostres tractaments de control: els anòfels i els cúlex, representats per Anopheles atroparvus, Culex modestus i Culex pipiens. Aquestes espècies tenen una rellevància doble: d’una banda, per les intenses molèsties que provoquen les seves picades i, de l’altra, pel seu paper crític des del punt de vista de la salut pública, ja que actuen com a vectors potencials de transmissió de malalties com la malària, el virus del Nil Occidental (VNO) o l’Usutu.
Ambdós gèneres s’assimilen en requerir una làmina d’aigua permanent per criar i desenvolupar-se, raó per la qual els arrossars esdevenen un medi idoni pel seu desenvolupament, però, presenten un comportament i unes característiques biològiques que els diferencien:
Els Anopheles atroparvus tenen una alta capacitat de dispersió, amb desplaçaments de fins a 14 quilòmetres. Són mamòfils (piquen prioritàriament a mamífers), i acostumen a picar a l’exterior tot i que també poden picar a l’interior de les cases.
Els Culex modestus i el Culex pipiens s’alimenten de sang tant d’aus com d’humans, i piquen tant a l’interior com a l’exterior dels immobles. D’entre les dues espècies, els C. modestus destaquen per tenir una dispersió més baixa, d’aproximadament uns pocs centenars de metres a 1 quilòmetre, i solen aprofiten els vents de component sud, suaus i humits.
Tractaments dels arrossars: una qüestió de benestar i de salut pública
La gestió dels mosquits va molt més enllà del confort veïnal; és, de fet, un pilar fonamental per a la salut pública del territori. D’una banda, l’elevada densitat d’aquests insectes pot condicionar el benestar i l’activitat diària de municipis, especialment aquells on els camps es troben gairebé a tocar de les zones urbanes —com és el cas del sector de Pals i Torroella de Montgrí—, afectant tant la ciutadania com el sector turístic.
D’altra banda, avui dia són indispensables les accions de prevenció de malalties emergents transmeses per vectors (les arbovirosis), com ara el virus del Nil Occidental (VNO), el virus Usutu o la mateixa malària (aquesta última, actualment no endèmica). El VNO es considera una patologia emergent a Europa, també a Espanya on els primers casos notificats són del 2010. De fet, el 2024 a Andalusia i Extremadura es varen detectar brots de VNO amb prop de 150 contagis i una vintena de defuncions (Red Nacional de Vigilancia Epidemiológica Fiebre del Nilo occidental, 2025).
Enguany, recentment s’ha detectat la circulació del virus en mosquits a cinc municipis d’Andalusia, i diagnosticats els primers casos positius en humans (Alacant i Andalusia).
A Catalunya, si bé és un context diferent del d’altres comunitats autònomes, la vigilància activa realitzada en els darrers anys ha permès identificar de manera precoç la presència del virus en algunes aus i cavalls, com també registrar de manera puntual algun cas lleu i aïllat en humans (com els detectats el 2022). L’absència de brots al nostre territori demostra l’efectivitat dels programes de control i ens recorda la importància de mantenir una vigilància entomològica constant, orientant tots els esforços a les estratègies de prevenció activa que ens permeten anticipar-nos i mantenir aquesta situació d’estabilitat.
«Avui dia són indispensables les accions de prevenció de malalties emergents transmeses per vectors (les arbovirosis), com ara el virus del Nil Occidental.»
Aquesta necessitat es fa especialment palesa si tenim en compte que, a l’estiu, en alguns municipis de l’Alt i el Baix Empordà conflueixen dos factors de risc clau: el pic d’activitat de mosquits i l’arribada d’un volum molt rellevant de visitants. De fet, algunes localitats poden arribar a quadruplicar la seva població durant els mesos de juliol o agost. N’hi ha prou de fixar-se en les dades sobre la capacitat d’allotjament que presenten en conjunt les dues comarques empordaneses, amb una oferta de més de 100.000 places turístiques en oferta entre hotels, turisme rural i càmpings (segons dades de la Diputació de Girona).
Seguiments per l’eficàcia dels tractaments i la vigilància d’arbovirosis
La nostra tasca no acaba amb l’aplicació dels tractaments; l’avaluació continuada és indispensable per corroborar l’efectivitat de cada tractament i garantir-ne l’èxit de la mesura. Per fer-ho disposem d’una xarxa de monitoratge basada en la instal·lació de trampes específiques per a la captura d’adults, que s’activen tant abans com durant la campanya de tractaments. Aquest seguiment periòdic ens permet avaluar els efectes de les accions aplicades sobre les poblacions de mosquits de l’àmbit.
Paral·lelament, un any més, mantenim la col·laboració amb l’Agència de Salut Pública de Catalunya en el marc del programa de vigilància d’arbovirosis. La tasca consisteix a enviar periòdicament al Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA) les mostres dels mosquits capturats durant la campanya d’estiu, amb l’objectiu d’analitzar-los i detectar de forma precoç la possible circulació del virus del Nil Occidental o altres arbovirosis a la zona.
COM ES TRANSMET I EN QUÈ CONSISTEIX LA FEBRE DEL NIL OCCIDENTAL?
El virus del Nil Occidental es transmet principalment per la picada de mosquits comuns (del gènere Culex), els quals s’infecten prèviament en picar ocells, que són els reservoris naturals de la malaltia. Els humans i els cavalls som hostes accidentals: podem emmalaltir si ens pica un mosquit portador, però no transmetem el virus a altres persones. En la gran majoria dels casos (un 80%), la infecció no presenta símptomes o aquests són molt lleus. No obstant això, en un petit percentatge de la població, pot derivar en complicacions neurològiques greus, com la meningitis o l’encefalitis.
En cas de detectar circulació vírica o de confirmar-se casos positius en explotacions avícoles, èquids, fauna salvatge de l’entorn i/o humans, s’activa immediatament el protocol vigent i es realitza una inspecció entomològica a la zona on s’ha detectat el cas. Això ens permet, si cal, establir o reforçar de manera urgent les mesures de control específiques per truncar la cadena de transmissió de la malaltia i garantir, per damunt de tot, la seguretat de la població.
