L’ús de sistemes ultraviolats i el monitoratge d’insectes en el control de plagues és un recurs que permet prevenir l’aparició de problemàtiques i minimitzar els tractaments
La fototaxi és la resposta motriu de determinats organismes, davant d’un estímul lluminós. Aquest comportament pot ser positiu, quan hi ha una atracció cap a la font lumínica, o negatiu, si l’individu se n’allunya. Nombrosos insectes, com ara mosquits, mosques o papallones nocturnes, utilitzen aquesta habilitat per orientar-se, alimentar-se o aparellar-se. Cal destacar que molts d’aquests animals són sensibles a l’espectre ultraviolat (UV), una franja de llum imperceptible per a l’ull humà.
Detall de l’espectre de la llum visible i el no visible (rangs d’infraroig i ultraviolat). La llum ultraviolada és la que s’utilitza a les trampes d’insectes voladors per atraure’ls aprofitant el fenomen de la fototaxi.
Precisament, l’ús de sistemes de llum ultraviolada ha esdevingut una peça clau en la gestió integrada de plagues, especialment en entorns on la higiene és imprescindible, com cuines o magatzems alimentaris. En l’àmbit professional, prioritzem sempre els aparells que utilitzen plaques adhesives en lloc dels sistemes d’electrocució. El motiu és doble: d’una banda, els aparells que electrocuten poden projectar fragments de l’insecte cap als aliments o superfícies de treball; de l’altra, la placa adhesiva permet mantenir l’insecte intacte per fer-ne un seguiment i identificació. Gràcies a aquest monitoratge, es pot conèixer quines espècies d’insectes voladors són presents a les zones on s’instal·lin.
Al laboratori s’identifiquen les espècies presents a la placa adhesiva cosa que permet conèixer amb més precisió la situació de l’edifici estudiat. Si es coneix la plaga en qüestió, es pot preveure la seva evolució i actuar de forma específica sobre l’origen del problema (on, quan i quines actuacions són les adequades). Aquesta eina permet detectar indicis de la presència d’una plaga de forma preventiva, sovint abans que aquesta esdevingui una infestació greu.
Tècnic del control de plagues urbans del Servei extraient una de les plaques adhesives d’una llum UV instal·lada per monitorar un edifici. Les plaques es duen al laboratori per fer-ne la identificació de les mostres recol·lectades.
ALGUNS DELS INSECTES VOLADORS QUE TROBEM A L’INTERIOR DELS EDIFICIS, I QUE CAL EVITAR
La mosca del drenatge (Psychodidae)
Adult de mosca Psychodidae (Autor: Joona Linna; CC-Public Domain)
És un insecte petit, de color fosc i aparença peluda que requereix certa humitat per sobreviure. De fet, les seves larves necessiten petites acumulacions d’aigua bruta per desenvolupar-se. Proliferen en entorns on s’hi acumula l’aigua i la matèria orgànica, com ara embornals, fosses sèptiques, desaigües, etc. Sovint poden detectar-se adults a les parts més humides dels domicilis o instal·lacions, com són les cuines, banys o vestidors; d’aquí el nom comú d’aquest insecte: ‘mosca de l’urinari’.
La seva presència a les plaques adhesives o a les parets de casa és un senyal d’alerta: cal revisar el sanejament per descartar avaries, pèrdues d’aigües fecals o sifons secs. El control real no es basa en insecticides —mai s’ha d’abocar insecticida pel desguàs, no és una solució efectiva que provoca la contaminació de l’aigua—, sinó en l’eliminació dels llocs de cria de l’insecte mitjançant una neteja a fons de les canonades i la reparació de deficiències estructurals.
La mosca del vinagre (Drosophila)
Una mosca adulta de Drosophila. (Autor: gmory; CC-Public Domain)
És un dípters adaptat a entorns on predomina la matèria orgànica en descomposició. Aquests insectes se senten atrets pels subproductes de la fermentació, convertint-se en una de les plagues més comunes i persistents en la indústria alimentària i l’hostaleria. També solen detectar-se en bars o en cuines, on tampoc els falta menjar. Cal recordar canviar sovint la bossa de les escombraries i no descuidar la neteja d’aquests espais. Aquesta mosca destaca per tenir un cicle de vida extremadament curt i una alta taxa reproductiva. En condicions òptimes de temperatura i humitat, poden passar d’ou a adult en poc més d’una setmana. Qualsevol resta orgànica, per mínima que sigui —com una peça de fruita sota un moble o residus acumulats en els desguassos—, actua com un focus de cria ideal.
Trobar-ne a les plaques adhesives és un senyal d’alerta: ens indica que cal revisar la rotació dels aliments frescos i extremar la higiene en els punts crítics (rebost, sota els mobles de la cuina, escombraries, etc…). El seu control s’ha de basar en la gestió dels residus i l’eliminació de qualsevol focus de cria que es detecti. L’ús d’insecticides domèstics no és recomanable: només ofereix una solució momentània sobre els adults, i si no s’elimina la font d’aliment que les manté, la següent generació tornarà a proliferar i tornarà a aparèixer al cap de pocs dies.
