LES PLAGUES URBANES
El medi urbà ofereix als organismes plaga unes condicions adients per al seu desenvolupament: la climatologia i l’entorn favorables, recursos abundants i protecció davant possibles depredadors. Els recursos alimentaris i la disponibilitat de refugi són dos dels factors que més afavoreixen a l’aparició de plagues.
La proliferació de plagues en els nuclis urbans causa efectes negatius com:
- La transferència de malalties infeccioses
- Els danys materials i pèrdues econòmiques
- Les incomoditats en el benestar humà.
És per això que el control de plagues en el medi urbà és un aspecte de vital importància per les implicacions en la salut pública i en la qualitat de vida dels ciutadans. Cal que de forma continuada i sistemàtica es mantingui controlada la població d’insectes, aus urbanes i rosegadors que poden ocasionar aquests problemes.
En la majoria dels casos les accions passen per:
- L’atenció d’incidències.
- El seguiment de les zones problemàtiques (censos…).
- L’aplicació de mesures correctores i preventives (tancaments, instal·lació d’elements dissuasius, retirada de nius o eixams, foragitament…).
- Les accions de control (desratització, captures, desinsectació…).
El Servei de Control de Mosquits, ofereix als municipis el servei de control de plagues a les dependències de responsabilitat municipal i als espais públics, com edificis de titularitat pública, carrers, places, parcs, xarxa de clavegueram pública i enllumenat; amb l’objectiu de minimitzar els riscos per a la salut de les persones i l’impacte en el medi ambient.
En l’àmbit urbà, on la majoria d’espai és privat i, per tant, on els estaments públics no tenen accés i no és el seu àmbit de treball, és molt necessària la participació ciutadana en el control de plagues. Per això són cabals les campanyes de sensibilització i els projectes educatius, que permeten als veïns i veïnes adoptar mesures de prevenció i control de diferents plagues en el seu entorn privat i d’aquesta manera col·laborar en el benestar col·lectiu i reduir el seu impacte en la comunitat.
EL CONTROL DE ROSEGADORS, INSECTES I AUS
Insectes
Es realitzen tasques de control i monitorieg per a paneroles: la panerola oriental que té el principal reservori a la xarxa de clavegueram la panerola rossa o alemanya que afecta principalment edificis, i la panerola americana, espècie exòtica també habitual en el clavegueram i que actualment es troba en expansió en els municipis empordanesos. També s’actua sobre altres espècies d’insectes que poden ocasionar molèsties o risc per la salut com són les vespes (ex. vespes papereres o vespa asiàtica) o les formigues.
Rosegadors
Hi ha dues espècies de rosegadors que ocupen la via pública que són considerades organismes plaga. Per una banda, la rata comuna que ocupa i es desplaça a través del clavegueram i excavant els caus a terra o sota de piles de runa o lloses. Per altra banda, la rata negra, més habitual de parcs, jardins o patis privats amb vegetació. Aquest rosegador, a diferència de la rata comuna, té preferència per criar en llocs elevats com ara arbres o les teulades. Els ratolins també són objecte de control, especialment en edificis.
Aus
El SCM realitza tasques de control de poblacions d’avifauna com són els coloms (es realitzen censos anuals per conèixer l’estat i evolució de les poblacions en els municipis, instal·lacions d’elements dissuasius per evitar problemàtiques d’insalubritat), cotorres (avaluació de l’estat poblacional i retirada de nius problemàtics) o els gavians (assessorament a particulars). A més, durant els mesos de tardor-hivern, en alguns municipis es duu a terme la campanya de foragitament d’estornells. L’objectiu és reduir les molèsties ocasionades pels estornells i aconseguir traslladar-los a zones menys problemàtiques.
CONTROL DE MOSQUITS
El control d’insectes en l’àmbit urbà també inclou els mosquits. En aquest entorn, anys enrere el control de mosquits estava exclusivament orientat a controlar les poblacions del mosquit comú (Culex pipiens), però amb l’arribada del mosquit tigre (Aedes albopictus), que genera un impacte molt important sobre la qualitat de vida dels ciutadans i que té la capacitat vectorial de transmetre virus com el dengue, el zika o el chikungunya, va fer canviar el paradigma del control d’aquest insecte a la via urbana.
Abans de l’arribada del mosquit tigre els principals focus de cria eren els embornals de la via pública, que es controlen mitjançant tractaments periòdics amb un producte larvicida. Actualment, la presència del mosquit tigre que cria sobretot en l’àmbit privat (en objectes artificials que poden acumular aigua de patis, jardins i horts), fa necessària una sensibilització rellevant de la població perquè conegui bé la problemàtica i apliqui mesures de prevenció al seu entorn proper. El Servei de Control de Mosquits s’encarrega de portar a terme el Programa de Vigilància i Seguiment del Mosquit Tigre impulsat per Dipsalut.
