El control integrat de les larves comporta l’ús d’un ampli ventall de mesures, aquestes van des de les mesures de gestió ambiental, com pot ser la regulació dels règim de inundació, el control biològic amb la potenciació dels depredadors naturals, el control físic amb l’eliminació i/o arranjament de punts innecessaris de producció, i l’ús d’ingredients actius aplicats en els llocs de desenvolupament larvari, que hauran de ser el màxim de respectuosos.

Àrees urbanes

En l'àmbit urbà anys enrere dominava la presència de l'espècie anomenada Culex pipiens o mosquit comú, amb un comportament agressiu, una alta taxa de reproducció, pica a l'interior (endòfil), una alimentació mixta (pot picar ocells i mamífers) i una curta capacitat de desplaçament. L’activitat d'aquest mosquit va de mitjans d’abril fins a finals d’octubre.
L'arribada del mosquit tigre (Aedes albopictus), amb les mateixes característiques dels Aedes que es desenvolupen a les zones de maresma, genera un impacte molt important sobre la qualitat de vida dels ciutadans, ja que aquest mosquits tenen la capacitat de reproduir-se en petits recipients, piquen de dia i tenen un comportament molt agressiu, generant moltes molèsties a les zones d'exterior (exòfil).
Abans de l'arribada del mosquit tigre els principals focus de cria eren els embornals de la via pública, que es controlen mitjançant tractaments periòdics amb un producte larvicida.
Actualment, la presència del mosquit tigre que cria sobretot en l'àmbit privat (en objectes artificials que poden acumular aigua de patis, jardins i horts), fa necessària una sensibilització important de la població perquè conegui bé la problemàtica i apliqui mesures de prevenció al seu entorn proper.