Desinfeccions
Mosquit tigre. Projecte educatiu
Coronavirus
(clica sobre la imatge i veuràs l'expansió del mosquit tigre)
Primer niu d'asiàtica
Aquest dimarts passat vàrem extreure el primer niu secundari de vespa asiàtica d’aquesta temporada. Es tracta d’un niu ubicat sota el teulat d’un cobert i a pocs metres de l’escola Ruiz Amado de Castelló d’Empúries.
La Unitat de Control de Plagues Urbanes del Servei de Control de Mosquits va actuar per evitar la possibilitat d’algun accident amb la mainada i els veïns d’aquest sector del nucli urbà. L’any passat ja es va extreure un niu ubicat en un arbre del pati d’aquest centre escolar. Aquest és un indret bo per aquesta espècie, bàsicament per la seva proximitat al riu la Muga, ja que les vespes asiàtiques han de menester aigua per construir els nius de pasta de paper. Cal dir que aquest niu era de petites dimensions, això pot ser motivat per dos fets, primer, que era una colònia que encara s’estava formant, una mica tard per l’època que estem, o segon, perquè la manca d’aliment pugui haver influenciat en la dimensió reduïda de la colònia.
Depredador depredat
Exemplar d'esparver cendròs depredant sobre una libèl·lula
Amb l’excusa d'aquestes imatges, volem fer un comentari sobre un dels ordres dels insectes més interessants des del punt de vista de la lluita biològica. La pregunta que ens fem és, poden ser les libèl·lules una eina pel control dels mosquits en els arrossars? El motiu és la preocupació que tenim en cercar alternatives al control antilarvàri dels mosquits en els arrossars. Les nostres observacions de camp ens permeten plantejar hipòtesis per treballs de recerca aplicada que llencem a l’aire per veure si algú les entoma i ens ajuda.
Algunes espècies d’ odonat tenen en els arrossars un hàbitat excel·lent per al seu desenvolupament, per exemple les del gènere Sympetrum sp. si més no, ho fan i amb unes densitats espectaculars. Les larves aquàtiques ja són unes bones reguladores dels macro-invertebrats que allí s’hi desenvolupen i, quan emergeixen com adults, aquests depreden sobre els insectes típics dels arrossars, essent els mosquits una de les preses potencials. El que no sabem és el impacte d’aquesta depredació sobre les poblacions de culídids. Tot i que intuïm que ha de ser important degut al descens de les densitats d'aldults de mosquit coincidint amb l'època d'emergència dels odonats. És aquest un camí que cal explorar.
Les grans eclosions d’odonats es produeixen a finals de juliol i principis d’agost, moment en que el temps de residència de l’aigua dins dels arrossars ha estat suficientment llarg, perquè ells hagin pogut completar el cicle larvari i el nombre d’exemplars eclosionats es pugui considerar significatiu, per no dir alt. Cal admetre que aquestes eclosions són molt irregulars, però semblaria que en els camps de conreu ecològic i en els que l’ús de fitosanitaris és més baix, els odonats hi són presents en densitats més elevades.
Ara si, anant a la foto que encapçala el post, comentem l’anècdota. Aquesta temporada hem observat dos exemplars d’esparver cendrós joves que porten pràcticament un mes explotant les libèl·lules com a recurs alimentari. L’exemplar de la foto, una femella, té com a interès afegit, el fet de que és molt fosc, detall morfològic molt rar en aquesta espècie de rapinyaire.