Els patrons de dispersió entre el mosquit tigre i el coronavirus tenen similituds, els dos depenen de la mobilitat de les persones. El que veieu és el del mosquit tigre i el vàrem alentir, ara toca fer-ho amb el covid-19. #JoEmQuedoACasa#coronavirus#mosquitigre #globalització (clica sobre la imatge i veuràs l'expansió del mosquit tigre)
Aquest dimarts passat vàrem extreure el primer niu secundari de vespa
asiàtica d’aquesta temporada. Es tracta d’un niu ubicat sota el teulat d’un
cobert i a pocs metres de l’escola Ruiz Amado de Castelló d’Empúries.
La Unitat de Control de Plagues Urbanes del Servei de
Control de Mosquits va actuar per evitar la possibilitat d’algun accident amb la
mainada i els veïns d’aquest sector del nucli urbà. L’any passat ja es va
extreure un niu ubicat en un arbre del pati d’aquest centre escolar. Aquest és
un indret bo per aquesta espècie, bàsicament per la seva proximitat al riu la
Muga, ja que les vespes asiàtiques han de menester aigua per construir els nius de
pasta de paper. Cal dir que aquest niu era de petites dimensions, això pot ser
motivat per dos fets, primer, que era una colònia que encara s’estava formant,
una mica tard per l’època que estem, o segon, perquè la manca d’aliment pugui
haver influenciat en la dimensió reduïda de la colònia.
Exemplar d'esparver cendròs depredant sobre una libèl·lula
Amb l’excusa d'aquestes imatges, volem fer un comentari sobre un
dels ordres dels insectes més interessants des del punt de vista de la lluita
biològica. La pregunta que ens fem és,
poden ser les libèl·lules una eina pel control dels mosquits en els arrossars? El
motiu és la preocupació que tenim en cercar alternatives al control antilarvàri
dels mosquits en els arrossars. Les
nostres observacions de camp ens permeten plantejar hipòtesis per treballs de
recerca aplicada que llencem a l’aire per veure si algú les entoma i ens ajuda.
Algunes espècies d’ odonat tenen en els arrossars un hàbitat
excel·lent per al seu desenvolupament, per exemple les del gènere
Sympetrum sp. si més no, ho fan i amb unes densitats espectaculars. Les
larves aquàtiques ja són
unes bones reguladores dels macro-invertebrats que allí s’hi
desenvolupen i,
quan emergeixen com adults, aquests depreden sobre els insectes típics
dels arrossars, essent
els mosquits una de les preses potencials. El que no sabem és el impacte
d’aquesta
depredació sobre les poblacions de culídids. Tot i que intuïm que ha de
ser important degut al descens de les densitats d'aldults de mosquit
coincidint amb l'època d'emergència dels odonats. És aquest un
camí que cal explorar.
Les grans eclosions d’odonats es produeixen a finals de juliol
i principis d’agost, moment en que el temps de residència de l’aigua dins dels
arrossars ha estat suficientment llarg, perquè ells hagin pogut completar el
cicle larvari i el nombre d’exemplars eclosionats es pugui considerar
significatiu, per no dir alt. Cal admetre que aquestes eclosions són molt
irregulars, però semblaria que en els camps de conreu ecològic i en els que
l’ús de fitosanitaris és més baix, els odonats hi són presents en densitats més
elevades.
Ara si, anant a la foto que encapçala el post, comentem l’anècdota. Aquesta temporada hem observat dos exemplars d’esparver cendrós joves que porten pràcticament un mes explotant les
libèl·lules com a recurs alimentari. L’exemplar de la foto, una femella,
té com a interès afegit, el fet de que és molt fosc, detall morfològic molt rar
en aquesta espècie de rapinyaire.
Foto 1: Variacions en el tamany de dos exemplars d'Aedes albopictus. Imatge: SCM.
Els que sou una mica observadors us haureu fixat que hi ha
exemplars de mosquit tigre que són extraordinàriament petits i potser us heu preguntat: per què passa això?
Les larves dels mosquits tigre es desenvolupen en llocs
relativament petits, volums d’aigua de pocs centímetres cúbics, que poden tenir pocs nutrients i el que és més important, es poden eixugar
molt
rapidament. Possiblement aquestes siguin les causes per les quals apareguin
exemplars de
dimensions molt per sota de l’estandard d’aquesta espècie, degut a
aquesta manca de nutrients i acceleració del procés de creixement.
Aquest fet l’hem trobat en altres espècies del mateix gènere
i que són autòctones de casa nostra. Per exemple ho hem observat en l’Aedes caspius, espècie típica de zones d'aiguamolls salats o salobres que s'inunden intermitentment, el qual, a vegades accelera
el seu creixement quan el seu hàbitat larvari s’asseca.
Foto 2: Els mateixos exemplars de
mosquit tigre de la foto 1, ara amb un de mosquit comú (Culex pipiens) i
una Culiseta annulata, un dels mosquits més grans de casa nostra i que
s'han desenvolupat en aigües permaments. Imatge: SCM.
Després de sentir les declaracions a premsa del meteoròleg de
l’Estartit, en Josep Pascual, sobre la pujada del nivell del mar d’aquest juliol, coincidint totalment amb les nostres apreciacions, hem volgut fer una
consulta de les dades que tenim registrades dels
darrers anys per corroborar aquesta
apreciació personal.
El Servei fa un seguiment en continuo dels nivells de l'aigua d’algunes grans
zones productores de mosquits, mitjançant unes sondes automàtiques que
registren els nivells cada quinze minuts i són enviades a la seu central. Una
d’elles, que correspòn a una zona interior, però que està directament connectada amb el mar, és la Rovina, entre
Empuriabrava i Santa Margarida.
Aquesta zona segueix les oscil.lacions diàries del nivell del mar, les quals venen
influenciades pels canvis de pressió atmosfèrica i la posició de la lluna.
El que hem fet, és agafar la mitjana mensual dels nivells
del mes de juliol d’aquests darrers anys registrats i
ho hem comparat, tal i com podem veure en el gràfic adjunt. L’any 2015 per
problemes de caire tècnic la sonda va estar fora de servei part d’aquest
període, però amb les dades a la mà, es veu una
tendència clara d’increment del nivell de mar en aquest període. La pressió atmosfèrica no és el motiu
d'aquestes pujades, perquè els darrers anys han estat molt anticiclònics amb
pressions altes i els nivells haurien de ser baixos, cosa que no és així. Com
que no tenim les dades de la pressió atmosfèrica, ho podem valorar
indirectament amb les de la
precipitació. La pluja porta associada una pressió baixa, i la mateixa gràfica (ara la precipitació ve expresada amb columnes)
ens demostra aquest fet.
En aquesta gràfica és veu una clara divergència
entre el nivell el mar i la pluja/pressió atmosfèrica. Aleshores, els increments de nivell del mar tenen un efecte directe en l'augment de les eclosions de mosquits.
Aquests nivells més alts a nosaltres ens generen més
problemes per les eclosions de mosquits que es produeixen en aquestes
zones i que tenen un orígen marí, estan generades pel que podríem
denominar "maresmes mareals".
Mancomunitat
Intermunicipal Voluntària del Servei de Control de Mosquits de la Badia de
Roses i del Baix Ter
Castelló d'Empúries (Alt Empordà) - Plaça del Bruel, 1 - 17486 Empuriabrava
972.45.12.31 - 699.99.11.02
info@serveicontrolmosquits.org
